Ja ho se, nomes una miqueta, però son les meves sensacions.
Avui, he anat a recollir uns records d'una amiga que va marxar, el que la seva filla ha triat per a mí, i estic molt contenta, una mica de la seva llum, unes llibretes plenes de màgica cuina amb col.lage i dibuixos, tot fet a mà i per ella, em sento important, molt important, ser la destinatària d'aquest meravellos tresor.
Se que llegiré i rellegiré tot aixó una i mil vegades, si cal, però del que estic mes convençuda es que ho guardaré mentre tingui conciència.
adeu amiga, sempre ens quedarà el teu somriure, els teus acudits i el teu gran cor entre nosaltres.
per sempre,
massa gent ha marxat, massa joves i amb massa orfes al seu entorn. esperem que aquesta macabra història deixi de ser actualitat, esperem que la gent es faci vella, que visquin i vegin viure... xd.........
ResponElimina