gormanderies dolces sense sucre

Avui, gormanderies amb Stevia, mireu una pàgina ben interessant.


salut!

http://laboratoridecuina.wordpress.com/category/receptes-amb-stevia/

http://canales.larioja.com/vino/suplemento2000/recetamarisa1.html

diuen que son espectaculars,


jo segur que les faré, m'agraden les croquetes i aquestes.............

Las croquetas del Echaurren RECETA Ingredientes: jamón picadito, pechugas de pollo, rehogadas en un poquito de aceite de oliva donde previamente se han frito unos trocitos de cebolla que luego se retiran. Se le añade una cucharadita de Jerez Seco y se pican también menuditas como el jamón , huevos cocidos aplastados con un tenedor Cantidades como para 12 o 15 personas: 250 gr. de mantequilla, 300 gr. de jamón, 250 gr. de pechugas de pollo, 4 o 6 huevos, 1 Kg. de harina, 2 litros de leche (más o menos), sal Elaboración: Ponemos en una cazuela adecuada la mantequilla para que se derrita a fuego lento y se le añade el jamón picadito para que se rehogue en la mantequilla y suelte su juguito. A continuación añadimos la pechuga de pollo previamente rehogadita. Añadimos la harina poco a poco y la vamos trabajando con la varilla de mano, incorporándole la leche en pequeñas cantidades. Cuanto más se trabaje la besamel más fina y homogénea queda. No hay que tener pereza de mover bien el brazo. Hay que procurar que la besamel quede suave y ligera pero no clara. Eso depende de la cantidad de leche que se le añada. Lo último es probarla y añadirle la sal que sea necesaria y los huevos cocidos previamente aplastaditos. Le damos un par de vueltas más y la sacamos sobre un asador untado con un poquito de mantequilla. Cuando la masa esté fría, vamos modelando las croquetas según el tamaño que se quiera. Primero, las cogemos con una cucharilla, las rebozamos con pan rallado, luego con huevo bien batido y otra vez las pasamos por pan rallado. Ya están preparadas para freír.

La economia del bien comun.



http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu

petites pàgines de molta vida.

Ja ho se, nomes una miqueta, però son les meves sensacions.


Avui, he anat a recollir uns records d'una amiga que va marxar, el que la seva filla ha triat per a mí, i estic molt contenta, una mica de la seva llum, unes llibretes plenes de màgica cuina amb col.lage i dibuixos, tot fet a mà i per ella, em sento important, molt important, ser la destinatària d'aquest meravellos tresor.


Se que llegiré i rellegiré tot aixó una i mil vegades, si cal, però del que estic mes convençuda es que ho guardaré mentre tingui conciència.

adeu amiga, sempre ens quedarà el teu somriure, els teus acudits i el teu gran cor entre nosaltres.

per sempre, 

Passejant per Lisboa

Recomanable, 

                                          



Qui ho havia de dir, ells que diuen que no tenen ni cinc, he de dir que aquella gent m'han agradat i molt. tots ells molt dignes i treballadors, feien mans i mànigues per treballar en alguna cosa, i en cap moment em vaig sentir assetjada per ningú.

Tot net i lluent, i ben cuidat, clar el que veiem els turistes, suposo, però tot i que em vaig perdre una miqueta pels carrerons, em vaig sentir molt a gust.

segurament, si puc hi tornaré, em vaig perdre algunes coses que volia veure, però això sempre es bo. aquell cuquet que diu, escolta, que et falta això i allò..... ja saps, .....mmmmmmmmmmm, no es pot fer tot lo que un vol,

fins aviat, o això espero!

Algunes Roses, avui si; una mica abans de la pedregada,

No, no seré tan cruel, no us vull ensenyar les destrosses que ha fet la pedregada, això ja m'ha donat feina i la que cal fer encara, les pobres fulles esquinçades i esquinçades a mes no poder,  s'hauran de treure totes, una per una, però primer esperaren que faci efecte el tractament pels  fongs i que es vegi sortir el brot de les noves fulles.

Que i farem, el temps no el podem manar, be ni ha sort!
Aquest pom es fet una mica abans de pedregar, va ser un encert, ja que després tot era trinxat.

preciosa ella amb aquets diferents roses, es maca com ella sola!

Pot ser no es la mes bonica de totes, pero el seu aroma es espectacular!, mmmmmmmmmm,

un pitiminí gairebé negre, amb una rosa perfecta, esperem que després de la pedregada llueixi encara mes.

una de vermella, es una passada, molt gran i duradora,



i per avui prou!, aviat en posaré mes.

pedregrada.

Aquesta si que es bona, encara no havia tingut temps de gaudir una mica de la primavera, que ja la tenim aquí, la primera pedregada de la temporada.

Els rosers i la resta de flors ben tocats, ara, s'haura de mirar que hi podem fer que eliminar fongs i similars, de les plantes malferides, ja que la destrossa ha estat considerable.

Han quedat tots com la cançó del julivert meu, sense cap fulla, sense cap fulla, i el tronc pelat.

Afortunadament encara no hem fet l'hort, pel que  hem estalviat la feina de tornar a comprar el planter i tornar a plantar.

Be, com alguns diuen,  una imatge, val mes que mil paraules